INVESTIGACIÓ SOBRE ELS MÈTODES D’ASSIGNACIÓ D’ESCONS
A l' igual que el mètode de la llei d'Hont existixen altres lleis per fer possible la repartició d'escons així com el mètode de Webster, el mètode de Hare, el mètode americà, el mètode Dean, el mètode de Hill-Huntington...
- Mètodes del divisor.
S'ordenen de major a menor els vots dels partits, per exemple
v1 > v2 > v3 > v4 > …
i llavors es divideixen els nombres d'aquesta llista per un divisor d1, després aquells mateixos nombres de la llista es divideixen per un divisor major d2, i així successivament. Tants divisors com a escons a repartir.
v1 > v2 > v3 > v4 > …
i llavors es divideixen els nombres d'aquesta llista per un divisor d1, després aquells mateixos nombres de la llista es divideixen per un divisor major d2, i així successivament. Tants divisors com a escons a repartir.
- Mètode de Webster
El Mètode Webster o Sainte-Laguë és un mètode divisor, com el mètode d´Hont encara que el seu divisor és diferent, es divideix per la sèrie de nombres 1,3,5,7,9... d´acord amb el numero que es busque.
(a) Es considera la votació de cada llista.
(b) Es divideix la votació de cada llista per 1, per 2, per 5 i així successivament fins al nombre de
escons que hi haja en disputa.
(c) S'ordenen de major a menor els quocients resultants de la divisió realitzada en el punt anterior.
(d) Se seleccionen els quocients amb majors resultats. Cada llista tria
un nombre de representants igual al nombre de quocients seleccionats
El procés es repeteix successivament fins a completar la distribució de tots els escons disponibles.
El mètode Sainte-Laguë s'aplica a Alemanya, Nova Zelanda, Noruega, Suècia, Dinamarca, Bòsnia Hercegovina, Letònia, Kosovo, i els estats alemanys d'Hamburg i Bremen.
(a) Es considera la votació de cada llista.
(b) Es divideix la votació de cada llista per 1, per 2, per 5 i així successivament fins al nombre de
escons que hi haja en disputa.
(c) S'ordenen de major a menor els quocients resultants de la divisió realitzada en el punt anterior.
(d) Se seleccionen els quocients amb majors resultats. Cada llista tria
un nombre de representants igual al nombre de quocients seleccionats
El procés es repeteix successivament fins a completar la distribució de tots els escons disponibles.
El mètode Sainte-Laguë s'aplica a Alemanya, Nova Zelanda, Noruega, Suècia, Dinamarca, Bòsnia Hercegovina, Letònia, Kosovo, i els estats alemanys d'Hamburg i Bremen.
Els resutats de la repartición d'escons quedaria així:
| 1: PP, 69578 |
| 2: PSPV, 55783 |
| 3: PP, 23191 |
| 4: PSPV, 18594 |
| 5: PP, 13914 |
| 8: EU, 9259 |
| 9: PSPV, 7969 |
| 10: PP, 7730 |
| 11: PP, 6324 |
| 12: PSPV, 6198 |
| 13: PP, 5351 |
| 14: PSPV, 5071 |
| 15: PP, 4638 |
| 16: PSPV, 4291 |
| 17: PP, 4092 |
| 18: PSPV, 4291 |
| 19: BLOC, 4206 |
| 20: PSPV, 3718 |
| 21: PP, 3661 |
| 22: A.P, 3687 |
| 23: PSPV, 3313 |
| 24: PP, 3281 |
| 25: EU, 3086 |
| 26: PP, 3024 |
| 27: PSPV, 2935 |
- Quocient electoral
Per quocient electoral s'entén el nombre de vots necessaris per obtenir un dels llocs sotmesos a elecció mitjançant sistemes de representació proporcional. La paraula quocient fa referència a la manera com es calcula, és a dir al fet que és el producte d'una divisió en la qual el dividend és el total de vots vàlids, i el divisor és un nombre variable segons el tipus de quocient en ús, però que sempre té com a component principal la quantitat de llocs a adjudicar.
2.1 Quocient De Droop
Denominat així en honor al seu proponent, l'advocat anglès Henry Droop, el llibre del qual Sobre el Mètode per Triar els Representants va ser publicat en 1868. Per calcular-lo s’han de seguir els següents passos:
- Es divideix el total de vots vàlids a prendre en compte, entre el nombre de llocs a distribuir més un i després al nombre enter que resulti se li agrega un.
- El nombre total de vots de cada partit es divideix pel quocient obtingut. D’aquesta manera, tindrem el nombre d’escons a assignar; però alguns d’aquests es quedaran sense assignar pel que haurem de utilitzar el mètode de la resta major.
- Es multiplica el nombre d’escons de cada partit pel quocient ( vots per quocient)
- Es resta el nombre total de vots de cada partit als vots per quocient. El resultat ens donarà els vots per residu.
- Els escons per residu s’assignaran als partits en que el nombre de vots per residu siga major.
El quocient de Droop és el divisor més petit utilitzable sense perill d'adjudicar més posats que els sotmesos a elecció. Habitualment el seu efecte és més favorable als partits majors que el que obtenen mitjançant l'aplicació del sistema de Hare, encara que menys que pel sistema Imperiali.
En l'actualitat el quocient de Droop serveix de base al Sistema del Vot Únic Transferible a Irlanda, Malta i Austràlia (senat).. En aquesta modalitat (combinat amb el mètode D’Hondt) funciona a Suïssa, Luxemburg i Lichstenstein
En l'actualitat el quocient de Droop serveix de base al Sistema del Vot Únic Transferible a Irlanda, Malta i Austràlia (senat).. En aquesta modalitat (combinat amb el mètode D’Hondt) funciona a Suïssa, Luxemburg i Lichstenstein
PROBLEMA APLICAT A ALACANT
Es presenten cinc partits per elegir 27 escons, els partits reben142509 vots repartits així:
PP: 69.574
PSPV: 55.783
EU: 9.259
BLOC: 4.206
ALTRES PARTITS: 3687
Partits | PP | PSPV | EU | BLOC | Altres Partits | Total | ||||
| Vots per partit | mi | 69.574 | 55.783 | 9.259 | 4.206 | 3.687 | 142.509 | |||
| Quocient | 1 + m / (n + 1) | 5.091 | ||||||||
| Escons per quocient | ei | 13 | 10 | 1 | 0 | 24 | ||||
| Vots per quocient | qei | 66.183 | 50.910 | 5.091 | 0 | 122.184 | ||||
| Vots de residu | ri | 3.391 | 4.873 | 4.168 | 4.206 | 3.687 | 20.325 | |||
| Escons per residu | +1 | +1 | +1 | +3 | ||||||
| Total de escons | pi | 13 | 11 | 2 | 1 | 0 | 27 | |||
2.2 Quocient Imperiali
Quocient Imperial, es calcula dividint el total de vots vàlids a prendre en compte, entre
el nombre de llocs a distribuir més dos.
el nombre de llocs a distribuir més dos.
Per calcular-lo cal seguir els següents passos:
- Es divideix el total de vots vàlids a prendre en compte, entre el nombre de llocs a distribuir més dos.
- El nombre total de vots de cada partit es divideix pel quocient. D’aquesta manera, tindrem el nombre d’escons a assignar; però alguns d’aquests es quedaran sense assignar pel que haurem de utilitzar el mètode de la resta major.
- Es multiplica el nombre d’escons de cada partit pel quocient ( vots per quocient)
- Es resta el nombre total de vots de cada partit als vots per quocient. El resultat ens donarà els vots per residu.
- Els escons per residu s’assignaran als partits en que el nombre de vots per residu siga major.
Habitualment el seu efecte és més favorable als partits majors que el que obtenen mitjançant l'aplicació dels sistemes de Droop o Hare. Produeix quotes menors, la qual cosa genera el risc que hi hagi més candidats triats amb quotes completes que escons. En una elecció entre dues llistes, o en una elecció de vot únic transferible en la qual es transfereixen tots els vots és inevitable que resulti triat un nombre incorrecte de candidats, la qual cosa requereix un ajust posterior. Aquesta fallada fa que el sistema no s'usi amb prou feines. Equador, des de 2004 és un dels pocs països que l’utilitzen, anteriorment també va ser utilitzat a Itàlia.
PROBLEMA APLICAT A ALACANT
Es presenten cinc partits per elegir 27 escons, els partits reben 142.509 vots repartits així:
PP: 69.574
PSPV: 55.783
EU: 9.259
BLOC: 4.206
ALTRES PARTITS: 3.687
Partit | PP | PSPV | EU | BLOC | Altres Partits | Total | |||
| Vots per partit | mi | 69.574 | 55.783 | 9.259 | 4.206 | 3.687 | 142.509 | ||
| Quocient | m / (n + 2) | 4.914 | |||||||
| Escons per quocient | ei | 14 | 11 | 1 | 0 | 0 | 26 | ||
| Correcció per el mètode de la resta major | |||||||||
| Vots per quocient | qei | 68.796 | 54.054 | 4.914 | 0 | 0 | 127.764 | ||
| Vots de residu | ri | 778 | 1.729 | 4.345 | 4.206 | 3.687 | 14.745 | ||
| Escons per residu | +1 | +1 | |||||||
| Total d’ escons | pi | 14 | 11 | 1 | 0 | 0 | 27 | ||
2.3 Quocient de Hare
El mètode Hare és un mètode utilitzat a Alemanya, Malta, Grècia... Tracta de dividir el total de vots obtingut entre el total d'escons a repartir, el resultat que done serà un nombre, x, que farà de patró, ja que per cada x vots es repartirà un escon. Quan sobren escons, la manera de decidir què partit es queda amb els escons és molt senzilla, és realitza pel residu de la repartició anterior de major a menor.
Aplicant aquesta llei a les dades obtingudes d'Alacant seria així:
-Hi ha un total de 27 escons a repartir i els vots obtinguts d'un total de 142.509 són:
- PP: 69.574
- PSPV: 55.783
- EU: 9.259
- Bloc: 4.206
- Altres partits: 3.897
El patró a seguir seria 142.509/27= 5.278'111111 que aproximadament seria 5.278, és a dir, que per cada 5.278 vots el partit té un escon. D'aquesta manera la repartició quedaria així:
- PP: 13
- PSPV: 10
- EU: 1
- Bloc: 0
- Altres partits: 0
Com el nombre d'escons repartit ha sigut de 24 i queden 3 per repartir es decidix pel residu de vots que ha quedat a cada partit de major a menor.
Vots restants:
- PP: 960
- PSPV: 3.003
- EU: 3.981
- Bloc: 4.206
- Altres partits: 3.897
Escons guanyats pel residu:
- PP: 0
- PSPV: 0
- EU: 1
- Bloc: 1
- Altres partits: 1
Total d'escons rebuts a cada partit:
- PP: 13
- PSPV: 10
- EU: 2
- Bloc: 1
- Altres partits: 1
Així és com quedaria la repartició d'escons pel mètode Hare a les eleccions municipals d'Alacant.
- Sistema americà
El mètode americà és un mètode que s'utilitza als Estats Units, és un mètode que es basa en la majoria dels vots, el partit polític que obtinga més vots serà el que guanye, és a dir, el que es quede amb tots els escons, encara que la diferència entre el primer partit i el segon siga mínima si els escons a repartir són x aquest partit tindrà els x escons.
Si apliquen aquest mètode a les dades d'Alacant el PP es quedaria amb els 10 escons, que són el nombre total d'escons a repartir, ja que ha obtingut 69.574 vots d'un total de 142.509 vots, i és el partit amb major nombre de vots.
No hay comentarios:
Publicar un comentario