Treball estadística de Nina García, Carlos Llobregat i Nerea Cuenca

Ací deixe el treball estadístic amb les dades tretes de www.alicante-ayto.es/documentos/estadistica/miembros_2009.pdf

Una frase de Martha Graham

El arte es más que música y danza, es el real reflejo del alma.

"el movimiento no miente" - Martha Graham

Agrupació dels treballs d'investigació de Mireia, Nina i Nerea

INVESTIGACIÓ SOBRE ELS MÈTODES D’ASSIGNACIÓ D’ESCONS

      A l' igual que el mètode de la llei d'Hont existixen altres lleis per fer possible la repartició d'escons així com el mètode de Webster, el mètode de Hare, el mètode americà, el mètode Dean, el mètode de Hill-Huntington...

1. Mètodes del divisor.

S'ordenen de major a menor els vots dels partits, per exemple
v1 > v2 > v3 > v4 > …
i llavors es divideixen els nombres d'aquesta llista per un divisor d1, després aquells mateixos nombres de la llista es divideixen per un divisor major d2, i així successivament. Tants divisors com a escons a repartir.

1. Mètode de Webster

El Mètode Webster o Sainte-Laguë és un mètode divisor, com el mètode d´Hont encara que el seu divisor és diferent, es divideix per la sèrie de nombres 1,3,5,7,9... d´acord amb el numero que es busque.

(a) Es considera la votació de cada llista.
(b) Es divideix la votació de cada llista per 1, per 2, per 5 i així successivament fins al nombre de
escons  que hi haja en disputa.
(c) S'ordenen de major a menor els quocients resultants de la divisió realitzada en el punt anterior.
(d) Se seleccionen els quocients amb majors resultats. Cada llista tria
un nombre de representants igual al nombre de quocients seleccionats
 El procés es repeteix successivament fins a completar la distribució de tots els escons disponibles.

El mètode Sainte-Laguë s'aplica a Alemanya, Nova Zelanda, Noruega, Suècia, Dinamarca, Bòsnia Hercegovina, Letònia, Kosovo, i els estats alemanys d'Hamburg i Bremen.

Aquest és el métode de Webster aplicat a les dades d' Alacant:

	:1	:3	:5	:7	:9	:11	:13	:15	:17	:19	:21	:23	:25
PP	69574	23191	13914	9939	7730	6324	5351	4638	4092	3661	3313	3024	2782
PSPV	55783	18594	11156	7969	6198	5071	4291	3718	3281	2935	2656	2425	2231
EU	9259	3086	1851	1322	1028	841	712	617	544	817	440
BLOC	4206	1402	841	600	467	382	323	280	247	221
A.P	3687	1229	737	526	409	335	283	245	216	194

Els resutats de la repartición d'escons quedaria així:

1: PP, 69578

2: PSPV, 55783

3: PP, 23191

4: PSPV, 18594

5: PP, 13914

8: EU, 9259

9: PSPV, 7969

10: PP, 7730

11: PP, 6324

12: PSPV, 6198

13: PP, 5351

14: PSPV, 5071

15: PP, 4638

16: PSPV, 4291

17: PP, 4092

18: PSPV, 4291

19: BLOC, 4206

20: PSPV, 3718

21: PP, 3661

22: A.P, 3687

23: PSPV, 3313

24: PP, 3281

25: EU, 3086

26: PP, 3024

27: PSPV, 2935

2. Quocient electoral

Per quocient electoral s'entén el nombre de vots necessaris per obtenir un dels llocs sotmesos a elecció mitjançant sistemes de representació proporcional. La paraula quocient fa referència a la manera com es calcula, és a dir al fet que és el producte d'una divisió en la qual el dividend és el total de vots vàlids, i el divisor és un nombre variable segons el tipus de quocient en ús, però que sempre té com a component principal la quantitat de llocs a adjudicar.

2.1 Quocient De Droop

Denominat així en honor al seu proponent, l'advocat anglès Henry Droop, el llibre del qual Sobre el Mètode per Triar els Representants va ser publicat en 1868. Per calcular-lo s’han de seguir els següents passos:

1. Es divideix el total de vots vàlids a prendre en compte, entre el nombre de llocs a distribuir més un i després al nombre enter que resulti se li agrega un.
2. El nombre total de vots de cada partit es divideix pel quocient obtingut. D’aquesta manera, tindrem el nombre d’escons a assignar; però alguns d’aquests es quedaran sense assignar pel que haurem de utilitzar el mètode de la resta major.
3. Es multiplica el nombre d’escons de cada partit pel quocient ( vots per quocient)
4. Es resta el nombre total de vots de cada partit als vots per quocient. El resultat ens donarà els vots per residu.
5. Els escons per residu s’assignaran als partits en que el nombre de vots per residu siga major.

El quocient de Droop és el divisor més petit utilitzable sense perill d'adjudicar més posats que els sotmesos a elecció. Habitualment el seu efecte és més favorable als partits majors que el que obtenen mitjançant l'aplicació del sistema de Hare, encara que menys que pel sistema Imperiali.
En l'actualitat el quocient de Droop serveix de base al Sistema del Vot Únic Transferible a Irlanda, Malta i Austràlia (senat).. En aquesta modalitat (combinat amb el mètode D’Hondt) funciona a Suïssa, Luxemburg i Lichstenstein

PROBLEMA APLICAT A ALACANT

Es presenten cinc partits per elegir 27 escons, els partits reben142509 vots repartits així:

PP: 69.574

PSPV: 55.783

EU: 9.259

BLOC: 4.206

ALTRES PARTITS: 3687

Partits		PP	PSPV	EU	BLOC	Altres Partits				Total
Vots per partit	mi	69.574	55.783	9.259	4.206	3.687				142.509
Quocient	1 + m / (n + 1)									5.091
Escons per quocient	ei	13	10	1	0					24
Vots per quocient	qei	66.183	50.910	5.091	0					122.184
Vots de residu	ri	3.391	4.873	4.168	4.206	3.687				20.325
Escons per residu			+1	+1	+1					+3
Total de escons	pi	13	11	2	1	0				27

2.2 Quocient Imperiali

Quocient Imperial, es calcula dividint el total de vots vàlids a prendre en compte, entre
el nombre de llocs a distribuir més dos.

Per calcular-lo cal seguir els següents passos:

1. Es divideix el total de vots vàlids a prendre en compte, entre el nombre de llocs a distribuir més dos.
2. El nombre total de vots de cada partit es divideix pel quocient. D’aquesta manera, tindrem el nombre d’escons a assignar; però alguns d’aquests es quedaran sense assignar pel que haurem de utilitzar el mètode de la resta major.

6. Es multiplica el nombre d’escons de cada partit pel quocient ( vots per quocient)
7. Es resta el nombre total de vots de cada partit als vots per quocient. El resultat ens donarà els vots per residu.

3. Els escons per residu s’assignaran als partits en que el nombre de vots per residu siga major.

Habitualment el seu efecte és més favorable als partits majors que el que obtenen mitjançant l'aplicació dels sistemes de Droop o Hare. Produeix quotes menors, la qual cosa genera el risc que hi hagi més candidats triats amb quotes completes que escons. En una elecció entre dues llistes, o en una elecció de vot únic transferible en la qual es transfereixen tots els vots és inevitable que resulti triat un nombre incorrecte de candidats, la qual cosa requereix un ajust posterior. Aquesta fallada fa que el sistema no s'usi amb prou feines. Equador, des de 2004 és un dels pocs països que l’utilitzen, anteriorment també va ser utilitzat a Itàlia.

PROBLEMA APLICAT A ALACANT

Es presenten cinc partits per elegir 27 escons, els partits reben 142.509 vots repartits així:

PP: 69.574

PSPV: 55.783

EU: 9.259

BLOC: 4.206

ALTRES PARTITS: 3.687

Partit		PP	PSPV	EU	BLOC	Altres Partits			Total
Vots per partit	mi	69.574	55.783	9.259	4.206	3.687			142.509
Quocient	m / (n + 2)								4.914
Escons per quocient	ei	14	11	1	0	0			26
Correcció per el mètode de la resta major
Vots per quocient	qei	68.796	54.054	4.914	0	0			127.764
Vots de residu	ri	778	1.729	4.345	4.206	3.687			14.745
Escons per residu				+1					+1
Total d’ escons	pi	14	11	1	0	0			27

2.3 Quocient de Hare

El mètode Hare és un mètode utilitzat a Alemanya, Malta, Grècia... Tracta de dividir el total de vots obtingut entre el total d'escons a repartir, el resultat que done serà un nombre, x, que farà de patró, ja que per cada x vots es repartirà un escon. Quan sobren escons, la manera de decidir què partit es queda amb els escons és molt senzilla, és realitza pel residu de la repartició anterior de major a menor.

      Aplicant aquesta llei a les dades obtingudes d'Alacant seria així:

-Hi ha un total de 27 escons a repartir i els vots obtinguts d'un total de 142.509 són:

• PP: 69.574
• PSPV: 55.783
• EU: 9.259
• Bloc: 4.206
• Altres partits: 3.897

      El patró a seguir seria 142.509/27= 5.278'111111 que aproximadament seria 5.278, és a dir, que per cada 5.278 vots el partit té un escon. D'aquesta manera la repartició quedaria així:

• PP: 13
• PSPV: 10
• EU: 1
• Bloc: 0
• Altres partits: 0

      Com el nombre d'escons repartit ha sigut de 24 i queden 3 per repartir es decidix pel residu de vots que ha quedat a cada partit de major a menor.

      Vots restants:

• PP: 960
• PSPV: 3.003
• EU: 3.981
• Bloc: 4.206
• Altres partits: 3.897

      Escons guanyats pel residu:

• PP: 0
• PSPV: 0
• EU: 1
• Bloc: 1
• Altres partits: 1

      Total d'escons rebuts a cada partit:

• PP: 13
• PSPV: 10
• EU: 2
• Bloc: 1
• Altres partits: 1

      Així és com quedaria la repartició d'escons pel mètode Hare a les eleccions municipals d'Alacant.

3. Sistema americà

El mètode americà és un mètode que s'utilitza als Estats Units, és un mètode que es basa en la majoria dels vots, el partit polític que obtinga més vots serà el que guanye, és a dir, el que es quede amb tots els escons, encara que la diferència entre el primer partit i el segon siga mínima si els escons a repartir són x aquest partit tindrà els x escons.

Si apliquen aquest mètode a les dades d'Alacant el PP es quedaria amb els 10 escons, que són el nombre total d'escons a repartir, ja que ha obtingut 69.574 vots d'un total de 142.509 vots, i és el partit amb major nombre de vots.

Investigació sobre els mètodes d'assignació d'escons

      A l' igual que el mètode de la llei d'Hont existixen altres lleis per fer possible la repartició d'escons així com el mètode de Webster, el mètode de Hare, el mètode americà, el mètode Dean, el mètode de Hill-Huntington...

       El mètode americà és un mètode que s'utilitza als Estats Units, és un mètode que es basa en la majoria dels vots, el partit polític que obtinga més vots serà el que guanye, és a dir, el que es quede amb tots els escons, encara que la diferència entre el primer partit i el segon siga mínima si els escons a repartir són x aquest partit tindrà els x escons.

      Si apliquen aquest mètode a les dades d'Alacant el PP es quedaria amb els 10 escons, que són el nombre total d'escons a repartir, ja que ha obtingut 69.574 vots d'un total de 142.509 vots, i és el partit amb major nombre de vots.

        El mètode Hare és un mètode utilitzat a Alemanya, Malta, Grècia... Tracta de dividir el total de vots obtingut entre el total d'escons a repartir, el resultat que done serà un nombre, x, que farà de patró, ja que per cada x vots es repartirà un escon. Quan sobren escons, la manera de decidir què partit es queda amb els escons és molt senzilla, és realitza pel residu de la repartició anterior de major a menor.

      Aplicant aquesta llei a les dades obtingudes d'Alacant seria així:

-Hi ha un total de 27 escons a repartir i els vots obtinguts d'un total de 142.509 són:

• PP: 69.574
• PSPV: 55.783
• EU: 9.259
• Bloc: 4.206
• Altres partits: 3.897

      El patró a seguir seria 142.509/27= 5.278'111111 que aproximadament seria 5.278, és a dir, que per cada 5.278 vots el partit té un escon. D'aquesta manera la repartició quedaria així:

• PP: 13
• PSPV: 10
• EU: 1
• Bloc: 0
• Altres partits: 0
  
  

      Com el nombre d'escons repartit ha sigut de 24 i queden 3 per repartir es decidix pel residu de vots que ha quedat a cada partit de major a menor.

      Vots restants:

• PP: 960
• PSPV: 3.003
• EU: 3.981
• Bloc: 4.206
• Altres partits: 3.897
  
  

      Escons guanyats pel residu:

• PP: 0
• PSPV: 0
• EU: 1
• Bloc: 1
• Altres partits: 1

      Total d'escons rebuts a cada partit:

• PP: 13
• PSPV: 10
• EU: 2
• Bloc: 1
• Altres partits: 1

      Així és com quedaria la repartició d'escons pel mètode Hare a les eleccions municipals d'Alacant.

         

     

Resumen siglas y acrónimos

SIGLAS

Una sigla es un conjunto de letras iniciales de un grupo de palabras a cuales representan. Hay diferentes formas de leerlas, tal como se escriben (razón por la cual muchas siglas acaban incorporándose como sustantivo), deletreando, por su imposible lectura(a veces se les añaden vocales y se incorporan al diccionario) o de una forma mixta que combina los dos métodos anteriores y a veces incluso se forman nuevas palabras. Respecto al número son palabras invariables, el número se averigua por las palabras del contexto. Hablando del género las siglas adoptan el género de la palabra más importante del conjunto que la forman, cuando la primera sigla comienza por a- tónica y es masculina se cambia el artículo masculino por el femenino. Ortográficamente las siglas normalmente se escriben juntas, sin espacios y en mayúsculas, nunca llevan tilde, si el texto es en mayúsculas las siglas estarán separadas por puntos, cuando en una sigla se presenten la ch o la ll entonces la primera letra irá en mayúscula y la segunda en minúscula. Las siglas que son el título de un texto o de una obra van en cursiva. Las siglas nunca se dividirán con un guión al final de una línea. Siempre que se sea posible las siglas serán hispanizadas, solo cuando se presenten dificultades no se hispanizarán, no se deben hispanizar las siglas de realidades que estén sucediendo en un país extranjero sin correspondencia en el propio. La primera vez que aparezca una sigla en un texto se debe poner entre paréntesis su significado o bien escribir la traducción o equivalencia poniendo después la sigla entre paréntesis. Las siglas no son solo abreviaciones gráficas, sino también orales. Para su formación las siglas suelen omitir las articulaciones, conjunciones y/o preposiciones que aparezcan en la denominación completa.

ACRÓNIMOS

Un acrónimo es un término formado por la unión del principio de una palabra y el final de la segunda (entre otras combinaciones) de las que lo constituyen. Por otra parte un acrónimo también es una sigla que se pronuncia tal como se escribe y acaben incorporándose al léxico y por tanto escribiéndose en minúscula (sin contar las excepciones). Su formación es muy normal en países anglosajones y sobretodo en el ámbito científico-técnico, que al final se han incorporado en nuestro léxico, algunos de los acrónimos o siglas inglesas se han traducido a nuestro idioma. Los acrónimos forman el plural siguiendo las reglas generales de formación en español. Los acrónimos que se forman a partir de siglas adoptan el género de la palabra más importante del conjunto, en cambio los que se forman por la unión de dos o más palabras siempre tienen género masculino aunque la palabra original provenga de otro idioma y sea femenina. Ya que los acrónimos están incorporados al léxico siguen las reglas generales de acentuación, se escriben con minúsculas y se permite su separación con guión al final de línea. Los acrónimos se leen tal como se escriben, son abreviaciones gráficas y orales, suelen omitir las preposiciones, conjunciones y/o artículos a no ser que sean necesarios para facilitar su lectura y comprensión.

Esquema de siglas y acrónimos

1.SIGLAS
   1.1.Definición
   1.2.Pronunciación
      1.2.1.Tal como se escriben
      1.2.2.Deletreo
      1.2.3.Mixto
   1.3.Número(invariables)
   1.4.Género
      1.4.1.Regla general
      1.4.2.Exepción
   1.5.Ortografía
      1.5.1.En su uso actual
      1.5.2.Mayúsculas
      1.5.3.Ch y ll
      1.5.4.Cursiva
      1.5.5.El guión
   1.6.Hispanización de las siglas
   1.7.Preposiciones,conjunciones y artículos(omisión para la formación)

2.ACRÓNIMOS
  2.1Definición
  2.2.Origen y formación
  2.3.Número(regla general)
  2.4.Género
     2.4.1.Unión de dos o más elementos(masculinos)
     2.4.2.Los formados a partir de una sigla
  2.5.Acentuación y silabeo
  2.6.Lectura
  2.7.Artículos, preposiciones y conjunciones

Qué es lo que vamos a aprender en la asignatura de Lengua Castellana y Literatura?

  Este curso en la asignatura de Lengua Castellana y Literatura vamos a trabajar varios conceptos con el fin de mejorar nuestra expresión y comprensión oral y escrita.

 Estos conceptos se dividen en tres grupos: literatura, morfosintaxis y textos tanto orales como escritos.

 Dentro de la literatura conoceremos distintas formas de narrar, diferentes épocas y autores. Notaremos como la forma de vida, las circunstancias y lo que le ocurre al escritor influye en sus obras.

 Leeremos libros con tal de trabajar y por tanto mejorar la lectura y comprensión. Aprenderemos a tratar textos tanto en prosa como en verso conociendo más la poesia, el teatro y la narrativa. Esto ayudará a ampliar nuestro léxico y conseguiremos expresarnos mejor.

 Con la morfosintaxis trabajaremos la gramática, la sintaxis, la ortografía. Conocer nuevas estructuras gramaticales, controlar nuestras faltas de ortografía intentando así reducirlas, aprender nuevas palabras, nuevos significados, etc.

 Estos y muchos otros conceptos son los que trabajaremos para conseguir a final de curso ser unas personas más "cultas", es decir, con mejor expresión y comprensión oral y escrita, y sobretodo, conocer mejor nuestra lengua.